Avui fa un dia fantàstic per anar al camp, un camp completament verd, amb una brisa agradable. El cel és blau i no es veu cap núvol. De sobte, veig com es va enfosquint el paisatge, apareix un vent agressiu i s'aproxima una gran tempesta. S'enflaira el fum de les cases que s'han enfonsat i destrossat, amb prou feines se sent res, només els crits i plors de la gent desesperada i també, els cotxes que choquen. Un cop acabat la catàstrofe ho veig tot destrossat, casi no hi han supervivents. Se senten sirenes de les ambulàncies i el brunzir dels helicòpters, mares que criden als seus fills i fills que criden les seves mares desesperadament. He passat de veure un paisatge magnífic, a veure un paisatge trist i desolador. No m'hagués esperat mai amb un dia tan bo, pogués arribar una catàstrofe tant greu com aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada