Entro a l'aula, m'assec i no dic res. Els miro, em miren. Primer, unes quantes rialletes sufocades, però em limito a arronsar les espatlles, i per un moment es fa el gran silenci i començen a sentir els sons més nimis, això és el que pretenc, que vegin què incòmode és el silenci, aquesta és la meva idea durant aquesta classe.
Els alumnes començen a estar agitats. Hi haurà silenci durant un bon temps de classe, així comprovaré les seves reaccions davant el silenci. Veig que alguns guaiten a fora per la finestra, que intenten fer veure que estan de tornada. Això ho fan durant uns bons quinze minuts, fins que finalment decideixo trencar el gel amb un xiuxiueig i dic:
- Què passa aquí? - pregunto.
Aleshores començem a discutir què és el que havia volgut durant tota l'estona, sobre l'efecte del silenci al nostre entorn. Per què ens incomoda tant, el silenci? Per què ens sentim millor amb el soroll?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada