Ressenya d'Agust amb la Vida

Títol: A gust amb la vida
Autora: Anna Gavalda
Traducció: Oriol Sánchez i Vaqué
EDICIONS 62 PENINSULA
Any d'edició: 2010
Pàgines: 144
EAN: 9788429766288
Preu: 12,00 €

Contraportada
Garance, Simon i Lola són tres germans que tenen més o menys 30 anys, s'escapen d'un casament familiar perquè no els hi agrada i decideixen anar a buscar el seu germà petit, que és guia turístic d'un castell perdut a la zona del Loira. Durant un dia s'oblidan dels seus fills, de les seves parelles, del divorci de la germana gran , de totes i cada una de les seves desgràces, i durant unes hores recordaràn tot el que sentien i lo alegres que eren quan eren petits, quan tots els somnis encara eren possibles i entre ells existia una complicitat sincera, plena de riures i bromes. La protagonista diu que el que ells van viure allà va ser molt especial per ella ja que trobava a faltar molt els seus germans, perquè no molt sovint passava això que estiguessin tots junts. És una novel·la tendre, que ens mostra una imatge de un dia entre família.


Crítica
Crec que amb els pocs llibres que llegeixo, aquest llibre per mi ha significat molt, potser és per que tinc germans i m'he adonat de lo important que és seguir unit a la teva família. També pot ser per el fet de que m'he sentit molt identificat amb aquesta obra. Tampoc es un llibre que a mi em fes molta il·lusió, més que res el vaig escollir per que d'entre els llibres que tenien els meus companys, aquest era el que més m'ha cridat l'atenció i amés, no tenia que comprar-lo.
Del llibre m'agrada la relació que tenen els germans per que encara que estiguin en situacions molt diferents i en llocs allunyats ells es preocupen uns dels altres i volen estar junts i això es el que ha de fer una família, lluitar i apollar-se mútuament.

POEMES OBJECTE DE CHEMA MADOX

Títol: Arbre Xinès.
Aquesta imatge representa un arbre amb un fons amb lletres xines.

Títol: Escorre plats. Aquesta imatge representa uns plats apollats a les ratlles de les cloaques.

Títol: Subjectatisores. Aquesta imatge representa una mena de pal subjectant unes tisores.


Títol: La Lluna en el teló. Aquesta imatge representa un teló on es pot veure la imatge de la lluna.

Títol: Lletres al descobert. Aquesta imatge representa unes lletres que es poden veure escrites gràcies a la llum del sol.

Títol: Penjant d'un fil.
Aquesta imatge representa un quadre d'una muntanya penjat per un fil.

Títol: Hotel en Plancha.
Aquesta imatge representa una plancha en forma de cartell d'hotel.

RESSENYA

Aquesta pel·lícula tracta sobre uns joves aventurats que busquen emoció en la seva vida i sempre fan competicions amb cotxes tunning. En aquesta pel·lícula els protagonistes ja són els més buscats a nivell mundial i decideixen fugir, anant a Rio i es allà on decideixen fer un últim cop i després desaparèixer. Decideixen robar al home més ric de Rio i reuneixen a un grup dels més experimentats en armes i tecnologia. Però a part, tindran al millor policia militar a sobre, a qui mai se li ha escapat ningú. Els protagonistes, Dominic Toreto i Brian O'Conor són els que més s'arrisquen. Dominic Toreto es troba amb el policía militar i després d'una llarga baralla en la que Dominic Toreto té que rendir-se per tal de salvar als seus companys, són detinguts per el policia militar (L.Hops). Però de camí a la comisaría, són atacats per els homes de Reyes (l'home més ric de Rio) on L.Hops perd a tots els seus companys, llavors, quan són a punt de matar a L.Hops, Dominic Toreto i Brian O'Conor que consegueixen deslligar-se li salven la vida i és llavors quan fan un pacte entre ells per robar tots els diners de Reyes i acabar amb ell per venjar als companys de L.Hops.


Aquesta pel·lícula ve de una saga, porten 5 pel·lícules rodades encara que el que no m'ha agradat i que no s'entén, és la tercera, ja que hi ha un diferent protagonista i és a la ciutat de Tokio i només surt Dominic Toreto en el final de la pel·lícula. Crec que aquesta pel·lícula no va tenir res a veure amb totes les altres i que només va deixar a tots els seguidors molt extranyats. Però crec que de totes formes, totes aquestes pel·lícules han tingut un bon argument i per lo llargues que són, no es fan aburrides ni pesades.

ESTIU

Avui fa un dia fantàstic per anar al camp, un camp completament verd, amb una brisa agradable. El cel és blau i no es veu cap núvol. De sobte, veig com es va enfosquint el paisatge, apareix un vent agressiu i s'aproxima una gran tempesta. S'enflaira el fum de les cases que s'han enfonsat i destrossat, amb prou feines se sent res, només els crits i plors de la gent desesperada i també, els cotxes que choquen. Un cop acabat la catàstrofe ho veig tot destrossat, casi no hi han supervivents. Se senten sirenes de les ambulàncies i el brunzir dels helicòpters, mares que criden als seus fills i fills que criden les seves mares desesperadament. He passat de veure un paisatge magnífic, a veure un paisatge trist i desolador. No m'hagués esperat mai amb un dia tan bo, pogués arribar una catàstrofe tant greu com aquesta.

UN DIMARTS AMB MORRI

Entro a l'aula, m'assec i no dic res. Els miro, em miren. Primer, unes quantes rialletes sufocades, però em limito a arronsar les espatlles, i per un moment es fa el gran silenci i començen a sentir els sons més nimis, això és el que pretenc, que vegin què incòmode és el silenci, aquesta és la meva idea durant aquesta classe.
Els alumnes començen a estar agitats. Hi haurà silenci durant un bon temps de classe, així comprovaré les seves reaccions davant el silenci. Veig que alguns guaiten a fora per la finestra, que intenten fer veure que estan de tornada. Això ho fan durant uns bons quinze minuts, fins que finalment decideixo trencar el gel amb un xiuxiueig i dic:

- Què passa aquí? - pregunto.

Aleshores començem a discutir què és el que havia volgut durant tota l'estona, sobre l'efecte del silenci al nostre entorn. Per què ens incomoda tant, el silenci? Per què ens sentim millor amb el soroll?

INSTÀNCIA

Sergi Rey Canal, nascut a Figueres el 25 de novembre de 1994, estudiant de l'IES Castelló d'Empúries, amb DNI núm. 42.35.16.16C i amb domicili a Castelló d'Empúries, Mas Mare de la Font s/n, codi postal 17486, correu electrònic srcat14@hotmail.com, telèfon 972 580 249,

EXPOSO:

1. Que, en començar 4rt ESO, ens varen donar a escollir tres optatives i vaig triar les assignatures següents: biologia, tecnologia i informàtica.

2. Que, un cop iniciat el curs, m'he adonat que dues d'aquestes assignatures són molt complicades per mi. Concretament, biologia i tecnologia.

3. Que, m'he adonat que els meus interessos s'orienten més aviat a la optativa de música, ja que a biologia no entenc res del que m'explica la professora ja que ho trobo força complicat.

Per tot això,


DEMANO:

Que em permeteu canviar d'optativa per tal de poder canviar-me a l'assignatura de música en lloc de biologia, així doncs poder tenir més possibilitats i que no hi hagi una assignatura amb tanta complicació per a mi.

Cosa que espero obtenir.

Castelló d'Empúries, 2 d'abril de 2011





SRA. DIRECTORA DE L'IES CASTELLÓ D'EMPÚRIES

Textos

Text 1:
No sóc gens guapa. Es pensen que no ho sé? M'ho han dit molts cops. Sé que sóc poc agraciada, però no n'hi deu haver per tant! Per què no s'adonen que sóc bona persona? Poden mirar-me bé, no desviïn la mirada, que sóc normaleta tirant a lletja. No hi uc fer res, he nascut així i no ho puc canviar. Ja m'agradaria ser més guapa i més alta, però no ho puc triar. No em facin servir per demostrar que són millors que jo, que no sóc tan lletja i si no em creuen, és que encara no s'han fixat bé.


Text 2:
Sóc tímid. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. No sóc gaire obert com altres persones, ni fàcil d'entendre, ni gaire confiat. Sóc tímid i punt. Increíblement i malauradament tímid. M'han vist bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, contemplin la meva timidesa, que em sentiré observat. Comentin la meva forma de ser, descriguin-me en veu alta, parlin de lo tímid que sóc amb els seus amics, facin-me servir per demostrar-se què superiors, atrevits i intensos que es creuen. Es pensen que sóc paranoic? Això vol dir que encara no em coneixen.