Text 1:
No sóc gens guapa. Es pensen que no ho sé? M'ho han dit molts cops. Sé que sóc poc agraciada, però no n'hi deu haver per tant! Per què no s'adonen que sóc bona persona? Poden mirar-me bé, no desviïn la mirada, que sóc normaleta tirant a lletja. No hi uc fer res, he nascut així i no ho puc canviar. Ja m'agradaria ser més guapa i més alta, però no ho puc triar. No em facin servir per demostrar que són millors que jo, que no sóc tan lletja i si no em creuen, és que encara no s'han fixat bé.
Text 2:
Sóc tímid. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. No sóc gaire obert com altres persones, ni fàcil d'entendre, ni gaire confiat. Sóc tímid i punt. Increíblement i malauradament tímid. M'han vist bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, contemplin la meva timidesa, que em sentiré observat. Comentin la meva forma de ser, descriguin-me en veu alta, parlin de lo tímid que sóc amb els seus amics, facin-me servir per demostrar-se què superiors, atrevits i intensos que es creuen. Es pensen que sóc paranoic? Això vol dir que encara no em coneixen.
dimarts, 29 de març del 2011
dilluns, 7 de març del 2011
Pinzellades Modernistes






Subscriure's a:
Missatges (Atom)